08.05.2008 - Valentí Agustí.: «Els individus com jo generen grans amors... i també grans odis»
Avui fa vint-i-cinc anys que encapçala el govern municipal. L'alcalde més veterà del Maresme no té clar si aquest serà el seu últim mandat, perquè assegura que continua igual d'il•lusionat i «enganxat» a la política local, tot i que admet que el moment s'aproxima
- El 2002 assegurava que es veia incapaç de marxar, que volia que fos la gent qui el fes fora. Després d'un quart de segle al càrrec ja es veu preparat per dir adéu?
-«No ho sé. He dit tantes vegades que marxava que ja ningú s'ho creu. Depèn del moment, i ara mateix no em toca pensar-ho, perquè encara queden tres anys fins a les pròximes eleccions. No vull avançar l'angúnia i els nervis que passo cada vegada que s'aproximen nous comicis.»
-I què hauria de passar perquè es decidís a plegar?
- «O que tot anés tan bé que no quedés res a fer o que la fes tan grossa que no me la perdonessin [riu].»
-Les mateixes raons que el van fer presentar el 1983 continuen vigents?
-«Sí, del tot. He pogut treballar per la comunitat i fer-ho sense renunciar a la meva feina de metge ha estat un luxe. I a més, en l'àmbit de la política local, en què s'obtenen resultats més de pressa que no pas en la resta d'administracions, i per un cul d'en Jaumet com sóc jo ha estat magnífic. I fer d'alcalde, no ho oblidem, és la feina més bonica que existeix.»
-Bonica?
-«Dona, i tant! Ha estat la manera més justa de retornar al poble tot allò que m'ha donat en aquest temps.»
-Sona a comiat...
-«Quan ja superes els 50 et trobes més a prop dels que han marxat que dels que arriben. Ara estem en una societat que nega l'envelliment i que considera que arribar als 100 anys és una fita més que probable.»
-És conscient que sempre l'han considerat un alcalde atípic?
-«També he fet mèrits per ser-ho! Aviat em vaig adonar que perquè Palafolls sortís al mapa calia reinventar-se cada dia i marcar gols amb apostes arriscades i innovadores.»
-Però no tot ha estat vendre fum...
-«Sí, calia obtenir algun resultat encara que hi ha hagut moments en els quals he quedat sol defensant un projecte...»
-Com ara?
-«Doncs la primera vegada va ser quan des del govern vam limitar l'alçària dels habitatges a dues plantes. Tres regidors em van plegar perquè precisament eren propietaris de sòl. Després, l'aposta coneguda pels edificis representatius amb els quals intentàvem equilibrar una arquitectura grisa aixecada als anys seixanta.»
-També en el dia a dia ha tingut detractors...
-«Molts, i sovint per propostes petites que han estat blanc de crítiques ferotges, com ara la de posar papereres en forma d'ou o penjar un piano de ferro sobre l'escola de música. Ha estat una lluita constant per cuidar al màxim els detalls i fer-ho tan bé com fos possible. I si no ho proves...»
-Els veïns de Palafolls han entès la manera de ser i de fer del seu alcalde?
-«La prova la tenim en el fet que encara ho sóc. Els individus com jo generen grans amors... i també grans odis.»
-La gent que l'ha acompanyat a la llista ho ha fet més per vostè que no pas per la sigla.
-«S'ha creat una mena de valentinisme [riu]. Hem estat molts anys fent llista pel PSC, però tots com a independents. Ha estat un partit que ens ha deixat treballar amb llibertat. Tot i això, hi ha hagut moments d'inflexió per a mi: el referèndum de l'OTAN, en què vam fer campanya pel no, i la marxa d'en Maragall. Aquí vaig estar a punt de deixar-ho.»
-El carnet socialista se'l va fer el 1998. Déu n'hi do!
-«No me'l volia fer perquè no sóc home de carnets, però em va semblar que calia fer un gest quan el PSOE i el PSC van tenir la gran davallada.»
-Però aquest valentinisme del qual parlava s'acaba?
-«Sí. Com et deia, en aquest mandat ja hi ha gent més jove, vinculada al partit i amb ganes d'aportar idees pròpies.»
-Les relacions amb l'oposició no han estat sempre bones.
- «És cert. Fins i tot m'han dut més d'un cop al jutjat. Però afortunadament l'oposició en general s'ha comportat correctament.»
-De què se sent més orgullós?
-«De molts projectes, com ara la urbanització de la Riera de la Burgada, perquè els arquitectes van idear línies rectes i els polítics van mantenir-hi les corbes i també perquè hi són presents els edificis que han marcat aquest període, com ara el Palauet i la biblioteca. També d'haver propiciat l'adquisició de sòl per destinar-lo a espais públics i d'haver arribat al 7% d'habitatge públic del total del municipi. I d'haver afavorit set agermanaments!»
-Quin ha estat el pitjor moment?
-«Quan ens vam veure obligats a apujar el rebut de l'aigua a principis dels noranta per problemes amb el subministrament i 500 persones es van reunir davant l'ajuntament i em van cridar de tot. Va ser dur, malgrat que al final es va veure que havia estat encertat. N'hi ha hagut d'altres, però tinc mala memòria.»
-Li queda res per fer?
-«Fer subterrània la carretera que separa el barri de Sant Lluís de les Ferreries per millorar la mobilitat.»
T. MÁRQUEZ
08.05.2008 – El Punt
