La veritat, aquests han estat molt possiblement els quatre anys -a nivell professional- més intensos de la meva vida. Si més no, dels que jo pugui recordar. Els polítics són gent estranya, ho reconec. Però també són persones. Alguns més que altres, és clar. I en 4 anys estableixes un munt de relacions, també estranyes. Ara, després dels resultats de les eleccions de les municipals del 27 toca acomiadar-se de molts d’ells i elles i, per cortesia o protocol, donar la benvinguda a les noves incorporacions i esperar. És complicat resumir en un article –que no tinc ganes d’escriure, tot sigui dit de pas- com em sento i què sento aquests dies. Per tant, tan sols em queda dir i donar les gràcies als polítics que han entès la meva feina, encoratjar als nouvinguts que ho facin de la mateixa manera i a aquells que encara no saben què és això de la imparcialitat i el criteri professional que comencin a aprendre-se’l, que no costa massa. Aquests moments de transició i incertesa ens situen als professionals en situacions contradictòries. I no voldria començar a treballar pel que simplement significa un sou a final de mes, no voldria convertir-me en un mercenari, sinó que voldria seguir mantenint els valors que un dia em van dur a escollir aquesta feina com la meva manera de veure i entendre la vida.

I és que el meu amic Julián m’ho recordava un dia, ara fa molts anys: un professional és aquell que creu en allò que fa. Una persona amb conviccions, un home de fe. I jo hi vull seguir creient, en la meva feina.

Albert Serrano

29.06.07- Diari Maresme