L'advocat dels avis de Santa Susanna morts afirma que no volien donar el seu patrimoni a cap filla

MAYTE PIULACHS. Barcelona


L'advocat del matrimoni d'ancians assassinats el dia de Sant Esteve del 2004 a casa seva de Santa Susanna va dir ahir al jurat que la parella no volia que cap de les seves dues filles heretés els seus béns i que Catalina Gilabert, la suposada parricida, va sentir-se «decebuda» en veure que els seus pares no li deixaven res del seu patrimoni perquè «no estaven satisfets amb ella», mentre que amb l'altra filla d'un matrimoni anterior de la mare, Teresa, no tenien contacte. De moment, l'herència està en mans de la justícia, i si es pot determinar qui dels dos va morir abans, l'herència anirà cap a la família italiana del marit o als Gilabert.

Felipe Martínez, advocat de Luigi Saccomanno i Teresa Gilabert durant 35 anys, va explicar al jurat de l'Audiència de Barcelona que la parella va canviar el testament el 2001 enfadada perquè la seva filla Catalina Gilabert havia anat a airejar en un programa de televisió que el seu pare havia abusat d'ella sexualment i també que buscava la seva germanastra, que la seva mare havia deixat a Barcelona en marxar a treballar a Suïssa.

Aquest va ser el darrer episodi d'una relació tensa. Segons el lletrat de la família, dos o tres anys abans de morir assassinats, Saccomanno va explicar-li que Catalina li havia sostret 800.000 pessetes quan la seva mare estava ingressada a Calella, «tot i que no hi va donar importància». També va assegurar que després del programa de televisió, Catalina va enfadar-se amb els seus pares perquè no volien donar-li el solar que tenien al costat de casa seva, i va afegir que el tema dels abusos, segons la parella, era totalment fals i que va ser la filla qui va denunciar el pare després de marxar amb un xicot. Per tot això, van fer un nou testament en què la parella es repartia els béns quan algú d'ells faltés i el que quedés en vida tenia pensat deixar-ho a beneficència, segons l'advocat.

Martínez també va especificar que va ser ell qui va insistir a Catalina que és canviés el cognom i assumís el del seu pare quan va aconseguir el divorci de la mare i Luigi i Teresa es van casar. Catalina va assegurar en el judici que no ho va fer bàsicament perquè ja tenia dos fills que duien el cognom Gilabert i tot era un enrenou. Tanmateix, l'advocat de la família va precisar que Catalina, cap a l'any 2003, volia ser reconeguda com a filla legítima per Saccomanno i li preguntava com fer unes proves d'ADN.

El matrimoni tenia dues finques i un taller de desballestament de cotxes, amb unes vendes anuals de 120.481 euros, segons el seu advocat, el qual va afegir que tenien més diner en negre que als bancs. El darrer testament especificava que si moria Luigi Saccomanno li deixava tot a la seva esposa i a la inversa. Però com que Catalina Gilabert no consta com a filla legítima de Saccomanno, per poder heretar el seu patrimoni ha de quedar clar que primer va ser assassinat el pare i després la mare. Si és al revés o no es pot determinar qui va morir primer, tot anirà a la família italiana del pare.

Dies després del doble crim, Catalina i l'advocat van obrir el testament en un bar i ella, segons Martínez, es va empipar perquè no li deixaven res. «A més dels problemes legals, vaig dir-li que la policia sospitava d'ella i Catalina va quedar molt sorpresa», va dir l'advocat.

26.04.2007 – El Punt