MONTSERRAT JUVANTENY, GIRONA.

La commemoració del centenari del naixement del músic escalenc Josep Vicens, conegut popularment com Avi Xaxu, (1870-1956) ha donat peu a un seguit de descobriments fets de la mà del jove l´historiador escalenc Jordi Gallegos, autor del Full d´Història local número 92, dedicat al compositor escalenc i publicat per l´Ajuntament de la vila altempordanesa.


Cap al mig miler de sardanes són les que es comptabilitzen escrites pel músic escalenc. La meitat es guarden als arxius de La Principal de l’Escala i de l´Agrupació Sardanista Avi Xaxu; de la resta, segons Gallegos, «no se´n coneix la ubicació». Una desena de partitures s’han trobat darrerament en un arxiu de Barcelona. Una de les peces que actualment s’està buscant és La Pepa de la qual només es disposa de la lletra i d’un enregistrament que data del 1977, fet pels Pescadors de l’Escala.


L´avi Xaxu, com altres compositors de la seva època, no es va limitar a escriure sardanes, sinó que també va fer incursions en la música religiosa, escrivint Avemaries, un ofici o missa que sembla que podrien haver-se perdut.


També es va acostar el camp de les obres d’escenificació, ja que va compondre la part musical de la sarsuela o sainet líric Muset i Bernardeta. Es tracta d´un idil·li en dos quadres amb lletra de Josep M. Folch i Torres que va ser estrenada a Malgrat de Mar, població aquesta on van discórrer uns anys de la vida del músic. D’aquell mateix temps data un poema per a tres cobles titulat Dolça Terra.


L´escalenc Joan Ballesta, Calafat, ha deixat referències escrites que Xaxu també va compondre estudiantines i caramelles, a més d’una trentena de sardanes corals i obres per a coral i/o orfeó. D´entre aquestes darreres, cal esmentar el poema èpic per a tres veus d’homes que la Societat Coral Unión Escalense va estrenar l’any 1895, amb motiu de la inauguració de l’enllumenat elèctric a la vila.


En l’àmbit orquestral Xaxu també hi va fer aportacions com el poema simfònic per a orquestra i cor titulat Esclats de primavera, a més d’algunes melodies que va numerar com Melodia, Melodia nº 4 i Melodias Hawaianas segons consta a la Societat General d´Autors i Editors (SGAE) l’any 1946 simfonies Com Remor de fulles, La filla del marxant, Cantos de Aragón a més de cercaviles com les Marxes 1 i 2. Balls vuitcentistes, valsos, jotes, ranxeres, pasdobles, fox i altres peces de ball com els rigodons també són deguts al músic escalenc. En l’apartat de rigodons destaca Los voluntarios pàgina musical que fa referència als soldats que lluitaven amb el general Prim, a la Batalla de Castillejos del Marroc, entre els anys 1859 -1860.


En el camp de la rumba se´n conserven dos exemples Soy guitarra i Rumba. A la Societat General d´Autors d´Espanya, a Madrid, segons Jordi Gallegos «es conserven altres músiques de Xaxu a les quals no sabem quina classificació musical se’ls hauria d’atorgar, però en coneixem els títols: "Aquella noche en el río", "En el retiro", "Las cuerdas de mi guitarra", "Ley Lima", "Me vengaré", "Noche alegre", "Oleya, Pedrutcho", "Pierrot enamorada", "Quiero casarme", "Records del cabaret", "Salvaje", "Sevillano", "Sereno y Soñar"».


Un CD i un llibre


L’agrupació sardanista que porta el nom del compositor, conjuntament amb Ràdio L’Escala tirarà endavant en breu l’edició d’un CD amb peces de l´Avi Xaxu que fins ara mai no havien estat enregistrades. La gravació s’ha encarregat a la cobla La Principal de l’Escala, cobla que es va recuperar en una segona etapa a la vila l’any 2004.


La Principal de l’Escala però té al darrere una història important dins del món de les cobles gironines, i amb la figura de l´Avi Xaxu en lloc destacat. Del naixement de la formació ja se’n han commemorat els cents anys. La Principal de l´Escala però es va dissoldre l´any 1956, aleshores es va cloure una primera etapa que va portar el nom de l´Escala arreu.


Amb motiu de l’aplec de la sardana de l’Escala que enguany arribarà a la XXXII edició, Jordi Gallegos presentarà un llibre sobre la història d’aquesta cobla local, a més d’altres formacions que van existir a la vila. El llibre s’editarà dins de la col·lecció Monografies locals, la qual cosa permetrà conèixer més detalls de la vida de Xaxu dins de la seva cobla.


Gironí circumstancial


En una etapa de la seva vida, l´Avi Xaxu va residir a la ciutat de Girona. Va ser l’any 1931 i la seva estada es perllongà fins al 1939, quan es va exiliar a França.

Segons que explica Gallegos, a Girona Xaxu «novament féu allò que sabia fer, fer de barber. Durant un temps també feu de guardaagulles en un pas a nivell del tren petit de Sant Feliu». Els paratges gironins li van oferir tranquil·litat, solitud i inspiració. Aquí va escriure: Cants de joventut, Fulles de rosa, L’encís d’una mirada, Florianes, Mirant l´aimada, Els dansaires del Putxet i la Vall de Sant Daniel, sardanes que daten d’aquella època. A Girona Xaxu va fundar una cobla que duia el seu nom La cobla Xaxu «estava orientada als lloguers de diumenges i dies festius a la ciutat, a més de pobles i poblets de la rodalia» escriu Gallegos. Més tard, la dissolució de la cobla Xaxu, l’any 1933 donà pas a La Principal de Gerona. Xaxu va romandre en aquesta nova formació fins al 1934 quan, als 64 anys, ja no s’enrolà en cap altra formació.

D´altra banda, aquest mes de març, la diada de l’antiga Fira el Bròquil, s’inaugurà a la platja de l’Escala, l’escultura de bronze La cobla, obra de Francesc Anglès, en la qual un dels músics reproduirà la figura de l´Avi Xaxu.

09.03.2007 – Diari de Girona