Categoría: urbanisme
23 Junio 2008
EL PUNT. Canet de Mar.
La Diputació de Barcelona ha fet públic les primeres adjudicacions dins el marc del registre d'entitats promotores d'habitatge protegit. Al Maresme, Canet de Mar i Malgrat de Mar han estat els dos municipis beneficiats per la iniciativa que en total té prevista la construcció de 70 habitatges de protecció pública. A Canet s'en faran 24 que tindran també places d'aparcament i zona enjardinada, i el començament de les obres serà a la tardor. La promoció estarà destinada a habitatge de lloguer per a joves i ciutadans amb menys recursos. La inversió de les dues promocions supera els 6,7 milions d'euros i suposa la construcció, gestió i explotació de tots els pisos.
22.06.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
6 Junio 2008
T.M.. Malgrat de Mar
La remodelació del barri del Castell de Malgrat de Mar inclou, entre les actuacions més destacades, la instal•lació d'un ascensor inclinat per superar el pronunciat desnivell de la zona. L'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), va confirmar ahir que l'aparell anirà del carrer Passada –a l'altura de la plaça de la Barretina– fins al capdamunt del parc del Castell. «Fa anys que l'Ajuntament disposa en aquest espai d'un solar que facilitarà tot el procés per poder instal•lar l'ascensor», va apuntar.
La màquina serà molt semblant a la que ja funciona a Puigcerdà i que connecta l'estació del tren amb el centre del poble. «Tindrà una capacitat per a unes quinze persones i estarà adaptat per a les persones amb problemes de mobilitat», va destacar l'alcaldessa. L'opció escollida, i defensada pels tècnics de la Diputació, va ser presentada en el si de la comissió de seguiment de les obres i, segons Campoy, va obtenir el vistiplau per tirar endavant.
UN MILIÓ D'EUROS
L'Ajuntament de Malgrat serà el que engegarà tot el procés per adjudicar l'obra, que surt a concurs per un milió d'euros i que, a banda de la instal•lació de l'ascensor, també comporta l'adequació de l'entorn. «Creiem que el primer trimestre del 2009 ja podria funcionar», va comentar l'alcaldessa. Conxita Campoy avança que en un futur també s'estudiarà la possibilitat de fer baixar l'ascensor per l'altra banda del parc del Castell i fins al parc Francesc Macià i, alhora, instal•lar escales mecàniques en un altre indret del barri.
06.06.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
14 Mayo 2008
EL PUNT. Malgrat de Mar.
Els alumnes de l'escola Fonlladosa, situada al carrer Fonlladosa de Malgrat de Mar, ja gaudeixen d'una major seguretat en l'accés al centre. La regidoria de Seguretat Ciutadana va ampliar fa uns mesos la vorera perquè el col•legi és en un dels carrers amb més trànsit de vehicles del nucli antic del municipi. Ara, la instal•lació d'una barana a l'extrem de la vorera culmina l'actuació de protecció prevista i, segons va dir el regidor Valentín Rodríguez (PSC), pertany al pla de seguretat local. El bon resultat de l'acció afavorirà que s'apliquin mesures semblants a altres instal•lacions escolars.
13.05.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
2 Mayo 2008
L'avantprojecte del pla metropolità de Barcelona dibuixa un primer traçat i el vol sotmetre al consens del territori
TERESA MÁRQUEZ. Mataró
El trasllat de la línia de Renfe del Maresme cap a l'interior és una de les propostes previstes en l'avantprojecte del pla territorial metropolità de Barcelona que té com a objectiu ordenar la demarcació en matèria urbanística, demogràfica i d'infraestructures. Malgrat que no detalla com s'haurà de resoldre el projecte, sí que incorpora una proposta nascuda en el si del Consell Comarcal: treure la via de la façana litoral a l'Alt Maresme i fer-la passar per sota de l'actual N-II, com a mínim en el tram entre Calella i Malgrat de Mar. L'opció comportaria la construcció de noves estacions i l'alliberament de la línia costanera, una de les reivindicacions més antigues de la zona, especialment dels municipis turístics que l'han vist sempre com una barrera.
És la primera vegada que es fa pública la proposta de traslladar sota l'actual N-II la via del tren que passa per la costa del Maresme. Tot i això, la idea que ha traspassat al paper el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) es va gestar en el Consell Comarcal ara fa set anys. El dibuix que s'inclou en l'avantprojecte perfila una via ferroviària per l'interior des de Montgat a Mataró per «incrementar la cobertura a uns nuclis urbans que s'han anat estenent lluny de la costa». A Mataró enllaça amb el tren orbital que ha d'unir la capital del Maresme amb Vilanova per Argentona. El traçat continuarà cap al nord i les úniques estacions que es mantindran al mateix lloc seran les de Llavaneres i Caldes d'Estrac. Tant Arenys de Mar com Canet i Sant Pol traslladaran les seves cap a l'interior dels nuclis urbans donant més centralitat a la infraestructura. El canvi més significatiu, segons la proposta feta per la Generalitat, s'allarga des de l'entrada a Calella fins a Malgrat de Mar. Aquí la via del tren desapareix de la façana marítima, allibera la costa i es trasllada per sota de l'actual N-II com si es tractés d'una línia de metro. Finalment, enllaça amb Palafolls i Tordera també per l'interior. El responsable de l'Institut d'Estudis Territorials, Josep Maria Carrera, destaca que tot l'estudi es troba en una primera fase i que «no hi ha res decidit». Tot i això, Carrera especifica que en cas de desdoblar la línia del tren a l'Alt Maresme «seria factible fer passar les dues vies per sota l'N-II». L'avantprojecte passarà ara a exposició pública durant tres mesos perquè els municipis facin les al•legacions oportunes. Des del Consell Comarcal del Maresme, el seu president, Josep Jo (PSC), explica que el principal objectiu és «solucionar els problemes històrics de la comarca». Jo defensa el debat al territori sobre els traçats definitius i recorda que l'organisme que presideix «ha fet un pas més» i ha encarregat estudis tècnics «amb propostes concretes» a Barcelona Regional.
02.05.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
30 Abril 2008
Los nuevos desarrollos son 'barrios fantasma' por el parón de ventas y obras
LLUÍS PELLICER - Barcelona - 28/04/2008
Todavía no han aparecido grandes Seseñas en Cataluña. Pero la crisis inmobiliaria, que las propias empresas admiten que azota más fuerte de lo previsto, ha convertido en fiascos proyectos para los que sus promotores auguraban grandes éxitos. En pleno boom, eso sí. Las ventas se han desplomado más del 40%, según el Instituto Nacional de Estadística. Esta caída, junto a la necesidad de las empresas de echar el freno a su actividad, ha convertido en un auténtico páramo a barrios y urbanizaciones.
La agencia del anterior alcalde, de CiU, ya vendía casas cuando éste ejercía
"Parece un pueblo fantasma", asiente la teniente de alcalde de Roda de Barà
Roda de Barà es una localidad pequeña. Apenas tiene 6.300 habitantes, aunque en verano se multiplican al menos por cinco. En el núcleo antiguo, en el pueblo, hay multitud de pisos con el cartel de se vende. La oferta inmobiliaria abunda. Pero eso no es nada con lo que tiene que llegar. La N-340 separa el casco urbano de lo que los ecologistas de la zona, agrupados en Alternativa Baix Gaià, consideran "un verdadero monstruo". Se refieren al Francaset, una urbanización que tendrá más de 1.000 viviendas y que supondrá un crecimiento de población de entre 4.000 y 5.000 habitantes, según los cálculos del Ayuntamiento.
La entrada a la urbanización, una rotonda en la N-340, es casi desértica. Pero también lo es el nuevo desarrollo en sí. En la calle principal, donde todavía se están haciendo los acabados de algunas casas, hay numerosos carteles de agencias y promotores inmobiliarios. "Es cierto, no vive demasiada gente, las ventas están paradas y eso hace que parezca un pueblo fantasma. Además, las obras van más lentas. Espero que al menos las terminen", asiente la primera teniente de alcalde de Roda de Barà, Maite Huerta (PSC).
A lo largo de la zona hay varias zonas urbanizadas (con calles asfaltadas, aceras y farolas), pero sin edificios. Huerta, que en septiembre será alcaldesa después de que el PP y el PSC presentaran una moción de censura contra el anterior gobierno local de CiU, afirma que es un proyecto "heredado". ¿En qué se parece a Seseña? "Está mal planificada. No se tuvieron en cuenta los servicios, ni tiendas donde ir a comprar una barra de pan, salvo un supermercado. Estaba mal comunicada. Había dos líneas de farolas en la carretera que funcionaban a pesar de que allí no había casi nada, por lo que hemos quitado una...", lamenta. "Es cuestión de ir remontando e incorporar servicios", se resigna Huerta.
Una de las agencias inmobiliarias que comercializan los pisos de obra nueva es Finques Compte. Su propietario es el anterior alcalde de Roda de Barà, Pere Compte (CiU). En la campaña para las últimas elecciones municipales el urbanismo fue una de las armas que usó la oposición. Denunció que el gobierno local estaba copado por un agente de la propiedad inmobiliaria (API), dos constructores, la propietaria de una empresa de excavaciones y otra de una firma de seguros. "Resulta al menos extraño que el alcalde vendiera los pisos. Siempre queda la duda de si ha habido algún tipo de privilegio", dice Huerta.
Compte quiere despejarla. Asegura que el proyecto ya venía "del mandato anterior" a su llegada, y dice claro que él siempre se ha dedicado a la intermediación inmobiliaria. "La oficina fue de mi padre, ahora es mía y mi hijo también se dedicará a la profesión", sostiene Compte con rotundidad. "Soy API de toda la vida", remacha. Además, asegura que sus familiares administraron y se ocuparon de la agencia mientras él ejerció de alcalde.El anterior alcalde de Roda de Barà, Pere Compte, sí admite la crisis que atraviesa el mercado de segunda residencia. "Dicen que las ventas han caído el 40% en Cataluña. Aquí mucho más, porque hay mucha segunda residencia. Con el parón inmobiliario han quedado bastante paradas [las ventas del Francaset]". A las cinco de la tarde, la urbanización está completamente dormida. "La calle de ahí está acabada, pero hay muy poca gente", dice el trabajador de una obra. Donde él trabaja, en la calle de Dolores Ibarruri, no hay nadie.
No sólo la segunda residencia sufre el parón. La vivienda habitual, también. Varias fuentes consultadas señalan zonas concretas: los nuevos desarrollos de Sant Cugat, que supondrán la salida al mercado de más de 4.000 viviendas en los próximos años. De momento, el gremio de promotores y constructores del Vallès asegura que en esta localidad hay cerca de 2.000 pisos en existencia; es decir, que no se pueden vender.
En los nuevos barrios de Sant Cugat las comunicaciones parece que deberían ser más fáciles que en Roda de Barà, puesto que hay proyectada una estación de tren. El nuevo barrio de La Guinardera ya ha tomado forma, pero es inóspito. Parece un gran salón inmobiliario en un gran escenario de cartón piedra. No hay gente por la calle, ni tiendas, ni apenas equipamientos. Sólo grandes carteles de se vende o se alquila, anuncios enormes de ofertas inmobiliarias y casetas de promoción. Están las grandes empresas: Colonial, Osuna, Reyal Urbis...
Carme, que acaba de llegar al barrio, dice que la zona le gusta. "Es verdad, no hay apenas gente. En mi escalera viven familias, pero fuimos de los últimos que compramos sobre plano. El resto está vacío", asegura. Aun así, está ilusionada porque dice que "un día" el Ayuntamiento creará un centro cívico y una calle con tiendas. "¡Ah! Y ahí, en el edificio de Colonial, sí habrá tiendas. Una chica creo que quiere abrir una peluquería", recuerda. "Dentro de dos o tres años espero que haya más vecinos", remata.
En uno de los bloques ya terminados hay seis carteles de inversores que quieren desprenderse del piso que adquirieron para especular. "Nos hacen la competencia, porque algunos los vendimos en paquetes, con descuento, y ahora los despachan a un precio inferior al nuestro", afirma un promotor que pide no ser identificado. Esto explica que haya diferencias entre precios. Un piso de tres habitaciones, con los mismos metros cuadrados que otro, en la misma finca vale 440.000 euros en un caso y 380.000 euros, en otro.
Las inmobiliarias del barrio se vuelcan en el comprador. Inmobiliaria Osuna, por ejemplo, debe entregar un edificio en junio. Como muchos compradores potenciales están pendientes de vender su antiguo piso, deja que el cliente entre más tarde -y empiece a pagar entonces- y que se acoja a la figura del alquiler con opción a compra durante un tiempo. En otra promoción de viviendas, un comercial que está en una caseta admite que al cliente le echa para atrás la soledad del barrio. Y, añade, tampoco le resulta muy agradable enseñar piscinas comunitarias que no se pueden llenar por la sequía.
En Sant Cugat y Roda de Barà, las obras, al menos las de primera fase, han empezado, que ya es mucho. En Malgrat de Mar (Maresme), por ejemplo, hay terrenos urbanizados, con las calles asfaltadas, las farolas y las aceras. Pero no hay viviendas. En su lugar, en las manzanas donde deberían alzarse edificios, crece la mala hierba. "Es un paisaje un poco molesto, porque queda justo al lado del Pla de Grau [la zona de los campos]. Y llevan tiempo así", dice Maria Rosa, una vecina del municipio.
En este desarrollo, mucho más modesto que el de Sant Cugat, se pueden levantar 307 viviendas, explica una portavoz del Ayuntamiento. Este municipio turístico se acerca a los 18.000 habitantes, sobre todo por la llegada de ciudadanos del área metropolitana de Barcelona que primero tenían en la localidad su segunda residencia y luego decidieron quedarse. Ahora, en esta zona nueva sólo hay terminados dos inmuebles, uno de 28 pisos y otro de 38. Hay otras dos licencias pedidas, una para un chalet y otra para 10 viviendas adosadas. "Tienen un plazo de 10 años para construir. Si se hace antes, vamos mal. Pero si hace después, también", asegura la portavoz.
El caso es que, dada la crisis de ventas, la inmobiliaria que debía levantar los pisos ha renunciado a hacerlo. Fuentes del mercado que conocen la operación aseguran que la inmobiliaria ha renunciado a las casas y que ahora vende las parcelas, de unos 157 metros cuadrados, para que cada comprador se las construya él mismo. El panorama, el que arroja la crisis en otras tantas localidades: desolador.
28.04.2008 – El País
servido por tano
sin comentarios
compártelo
27 Abril 2008
T.M.. Malgrat de Mar
L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha informat l'Ajuntament de Malgrat que ha desbloquejat el procés per poder continuar les obres de construcció d'un accés per a a vehicles sota la via del tren en ple centre urbà. L'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), s'exclamava fa unes setmanes davant el retard acumulat en les obres, que obligarien per segon estiu consecutiu a deixar sense pas cap a la platja els veïns del municipi.
Segons va explicar ahir Campoy, les converses amb diferents responsables de la companyia mantingudes arran d'haver-se fet pública la situació «finalment van donar el seu fruit». «La direcció executiva de Manteniment d'Infraestructura d'Adif ha fet molt bé la seva feina i ens permetrà continuar amb l'actuació», va destacar.
El conflicte es va crear entre Adif i les companyies Endesa i Telefónica. Segons va informar en el seu moment l'Ajuntament de Malgrat, la companyia ferroviària exigia a les dues empreses que li demanessin directament el permís corresponent per poder desplaçar els serveis d'electricitat i telefonia que passen ara per la zona on ha d'anar el pas subterrani.
Les companyies, segons sembla, es negaven a fer la sol•licitud per evitar que Adif els fes pagar el cànon per ocupació del seu terreny. Aquest entrebanc va paralitzar unes obres que havien d'estar enllestides al maig.
22.04.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
12 Abril 2008
Les subvencions, que s'han incrementat gairebé un 50%, s'han d'executar fins al 2012
LLUÍS MARTÍNEZ. Mataró
Els municipis maresmencs rebran els pròxims cinc anys un total de 30.037.936 euros en subvencions de la Generalitat a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. L'increment respecte al període anterior, que va ser de quatre anys, supera el 50%. En total, són 116 actuacions locals, que segons la planificació del govern es faran sobretot el 2009, amb 35 obres, i el 2012, amb 30 més. Una de les partides més destacades, però, és de caràcter supramunicipal i correspon al desplegament d'infraestructures de telecomunicacions, amb un cost de més de 2 milions. Entre els pobles més beneficiats hi ha Vilassar de Dalt i Arenys de Mar.
El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), un dels principals instruments per subvencionar els projectes dels ajuntaments, invertirà a la comarca més de 30 milions d'euros. La injecció és una de les més altes de Catalunya, només al darrere de l'Alt Empordà, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Els projectes vinculats als ajuts són molt diversos i afecten la construcció d'equipaments educatius, cívics, socials, esportius i comercials, i també actuacions de caire urbanístic, com ara l'adequació de carrers, l'abastament d'aigües i el condicionament d'enllumenat públic.
Pel que fa al volum d'inversió, el 2009 i el 2010 són els anys que el Maresme rebrà més diners. Així, aquest any, el pla d'obres i serveis de la Generalitat atorga més de 3 milions d'euros, però el 2009, la xifra s'eleva fins als 8,3 milions i el 2010, fins als 7,6 milions. Els dos últims exercicis, la inversió serà de 6,1 milions –el 2011– i de 4,7 milions –el 2012.
Tot i que aquesta línia d'ajuts beneficia especialment els pobles petits i mitjans, Vilassar de Dalt, amb 1,7 milions, i Arenys de Mar, amb 1,6 milions, són els municipis maresmencs que més diners rebran. El primer, principalment per a la biblioteca de Can Manyer, que a més és l'únic projecte que la Generalitat subvencionarà durant els cinc anys de vigència d'aquesta convocatòria. Pel que fa a Arenys de Mar, hi destaca les partides destinades a traslladar l'actual biblioteca a l'antic convent de les Clarisses i a urbanitzar la riera. A banda de les inversions locals, el pla atorga al Consell Comarcal del Maresme la partida més elevada, que correspondrà al 2011 i que es destinarà al desplegament d'infraestructures de telecomunicacions. En concret, per fer arribar el senyal de la televisió digital terrestre arreu del territori.
DE QUATRE A CINC ANYS
Una de les novetats de la convocatòria del PUOSC 2008-2012, que impulsa el Departament de Governació i Administracions Públiques, és l'ampliació de quatre a cinc anys, amb la finalitat que aquesta planificació quinquennal pugui anar deslligada a la celebració d'eleccions locals.
Alella - 1.514.647 euros
Arenys de Mar - 1.694.936 euros
Arenys de Munt - 1.295.000 euros
Argentona - 979.779 euros
Cabrera de Mar - 624.089 euros
Cabrils: - 794.077 euros
Caldes d'Estrac - 536.905 euros
Calella - 649.999 euros
Canet de Mar - 650.000 euros
Dosrius: - 1.194.532 euros
Malgrat de Mar - 900.000 euros
El Masnou - 949.998 euros
Mataró - 1.050.000 euros
Òrrius - 421.429 euros
Palafolls - 855.732 euros
Pineda de Mar - 950.000 euros
Premià de Dalt - 840.000 euros
Premià de Mar - 850.000 euros
Llavaneres - 949.999 euros
Sant Cebrià de Vallalta - 552.780 euros
Sant Iscle de Vallalta - 466.180 euros
Sant Pol de Mar - 1.206.561 euros
Sant Vicenç - 748.053 euros
Santa Susanna - 883.711 euros
Teià - 1.012.962 euros
Tordera - 950.000 euros
Vilassar de Dalt - 1.703.960 euros
Vilassar de Mar - 862.292 euros
C.C. Maresme - 2.037.566 euros
12.04.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
3 Abril 2008
L'Ajuntament, que paga les obres, exigeix a Adif que resolgui l'enfrontament amb Endesa i Telefónica
TERESA MÁRQUEZ. Malgrat de Mar
Entrebancs administratius en la construcció del pas sota la via del tren en ple centre urbà de Malgrat de Mar. Un conflicte entre la companyia ferroviària Adif amb Endesa i Telefónica ha afectat de ple les obres i amenaça d'allargar sine die una actuació que tenia com a termini el mes de maig. El consistori reclama una solució «ràpida i efectiva» després «d'haver trucat a totes les portes per desencallar la situació». El pas subterrani de vehicles el paga el consistori com a resposta al conveni a què es va arribar amb Adif després que la companyia assumís la construcció del pas també subterrani del Camí del Pla.
«Aquesta situació és vergonyosa, innecessària i afecta directament els interessos de Malgrat. No és que costi trobar una solució, és que no es vol trobar.» L'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), està indignada amb el que ella anomena la «inoperativitat de la companyia Adif». L'empresa encarregada de les infraestructures ferroviàries, segons el consistori malgratenc, fa mesos que «mareja la perdiu» i no atorga el permís corresponent per poder tirar endavant la instal•lació del calaix de formigó –2,8 metres d'altura per 9,4 metres d'amplada– que ha de tornar a permetre l'accés dels vehicles a la zona de les fàbriques pel Camí de la Pomereda.
EMPRESES A MIDA
«Hem buscat les empreses més adients que fessin l'obra segons els criteris marcats per Adif, han vist cadascun dels projectes i s'han mostrat favorables, però no ens han facilitat la feina en cap moment», es queixa l'alcaldessa. L'autorització per instal•lar el calaix ha arribat «després de molts esforços», però el permís per posar-hi uns tubs que garanteixin el drenatge de l'espai en cas de pluja encara no. «Cada vegada que demanem permís paguem un cànon», hi afegeix l'alcaldessa. L'últim entrebanc a la lentitud arrossegada des de l'inici del projecte, però, ha estat un conflicte amb les companyies Endesa i Telefónica.
Segons explica l'alcaldessa, Adif exigeix a aquestes empreses que li demanin el permís corresponent per poder desplaçar els serveis d'electricitat i telèfon que ara passen per la zona del pas. «Les companyies diuen que elles ja donen permís per fer els canvis, que també hauríem de pagar, però es neguen a demanar-lo directament a Adif perquè els faria pagar un cànon per ocupació del seu terreny», puntualitza Conxita Campoy.
Per l'alcaldessa, el fet s'agreuja encara més perquè es tracta d'una actuació que paga directament l'Ajuntament amb una inversió de prop de 2 milions d'euros. «Els veïns volen resultats i no excuses de malentesos de companyies que els queden molt lluny», reflexiona la cap del govern municipal. A més, l'empresa encarregada està estudiant reclamar al consistori compensacions perquè ja no pot tirar endavant la feina. «Parar una obra d'aquestes característiques significa un important cost addicional i l'afectació a la zona de la platja durant un estiu més, amb el perjudici directe pels interessos de Malgrat», hi afegeix Campoy.
02.04.2008 – El Punt
servido por tano
sin comentarios
compártelo
