8 Mayo 2008
La foto del lector
Desde Malgrat de Mar, Rosa Maria López Monrabà nos hace llegar esta fotografía. "Esta caja de Telefónica - explica la lectora- la tenemos en la fachada de casa desde hace más de tres años. Operarios de la compañía ya nos han dicho que está pasado el aviso a la central... Podrán tener mucha velocidad de ADSL, pero para arreglar las instalaciones no tienen tanta".
08.05.2008 – La Vanguardia
2 Mayo 2008
L'obra, que també inclou la construcció de diverses canonades, ha de millorar l'abastament a la comarca
LLUÍS ARCAL. Arenys de Mar
Les obres de construcció d'un dipòsit d'aigües de 15.000 m³ de capacitat situat a tocar de l'autopista C-32 a Arenys de Mar ha obligat a arrasar una part de la muntanya. L'actuació, que porta a terme l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, ha de servir per millorar la xarxa a onze municipis de la comarca. Tot i això, alguns veïns de la zona ja s'han queixat per la manca d'informació i el «secretisme» amb què han començat a treballar els tècnics i les màquines. L'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), minimitza els danys que s'han produït i defensa que l'obra «revertirà en la millora del subministrament d'aigua».
«De cop i volta, un dia van aparèixer estaques pintades de taronja i anotacions en pedres i arbres, i de tant en tant un equip de topògrafs treballen a la zona sense voler-nos dir en cap moment què feien o deixaven de fer.» Així explicava un dels veïns de la zona l'inici d'unes obres que no han agradat a tothom. El mateix veí assenyalava que les màquines han destrossat mig turó de pineda i s'han tallat més arbres del que semblava previst. El cert, però, és que topògrafs i màquines preparaven el terreny per construir-hi un dipòsit d'aigües amb capacitat per a 15.000 m³. La infraestructura forma part d'un projecte molt més ampli que ha de permetre interconnectar les xarxes d'abastament de la zona nord del Maresme, que depenen de l'aqüífer de la Tordera i de la dessalinitzadora de Blanes, amb la del Ter-Llobregat. Els treballs també preveuen la construcció d'una gran canonada de 23 quilòmetres de longitud que comunicaria el dipòsit de Santa Susanna amb Sant Vicenç de Montalt. En aquest punt es connectaria amb la xarxa Ter-Llobregat.
Tot i les queixes dels veïns i alguns usuaris de l'autopista, tant l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), com el d'Arenys de Munt, Carles Móra (AM2000), han defensat l'actuació i asseguren que l'impacte ara és més gran perquè els operaris han hagut de condicionar accessos provisionals per fer l'obra. A més, els dos alcaldes assenyalen que aquest tipus d'actuacions es fan al costat d'eixos viaris. Tot i això Vinyes vaticina que «el bosc tornarà al seu lloc». Per la seva banda, Móra confia que «la vegetació creixerà més endavant i reduirà l'impacte visual».
L'actuació forma part d'un projecte, amb un pressupost d'execució de 40 milions d'euros que millorarà l'abastament a onze municipis de la comarca del Maresme, concretament Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. Aquesta és una de les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional que possibilitaran superar la vulnerabilitat del Llobregat, al mateix temps que s'evitarà en el futur l'aplicació de decrets de sequera en haver-se desenvolupat actuacions que garantiran l'abastament a tot el territori.
Segons la Generalitat, aquesta actuació possibilitarà millorar l'abastament en una zona que ha experimentat un creixement important en els darrers anys. Al mateix temps l'obra es presenta com una nova font d'abastament en una comarca que depèn de l'aigua de la dessalinitzadora de Blanes i de l'aqüífer de la Tordera.
02.05.2008 – El Punt
6 Abril 2008
El ayuntamiento de Malgrat de Mar (Barcelona) ha abierto una convocatoria de empleo público para incorporar cuatro agentes del cuerpo de policía local, tres por la vía de acceso por concurso oposición y uno por movilidad administrativa. Los candidatos deberán estar graduados en educación secundaria o equivalente, tener entre 18 y 35 años, estar en posesión de los permisos de conducir A, B y BTP (para vehículos prioritarios)
Plazo: 11 de abril del 2008
06.04.2008 – La Vanguardia
30 Junio 2007
EUROPA PRESS
ARENYS DE MAR
La intensa lluvia que esta madrugada ha descargado hasta
Según han informado los Bomberos de
Riera cerrada al tráfico
Según ha informado Joaquim Serra, responsable del servicio meteorológico del Consell Comarcal del Maresme, Meteomar, la tormenta ha descargado en la primera línea litoral. La zona donde ha llovido con más intensidad ha sido entre Arenys y Canet,
Precisamente en Arenys de Munt --donde el Ministerio de Medio Ambiente realiza los trabajos previos a las obras de canalización de la riera-- la policía local cortó al tráfico la riera a las 2.30 horas, después de la alerta de Meteomar.
27/6/2007 – El Periodico
8 Abril 2007
E.PADILLA, BLANES.
Els municipis de
Segons el nou protocol per a la prevenció i lluita contra aquesta plaga que afecta les palmeres, sobretot les datileres i les canàries -aquestes últimes són les preferides per l´escarabat perquè tenen la polpa més dolça -es donaran «eines als municipis perquè puguin establir mesures de prevenció i lluita per evitar la propagació d´aquesta plaga en el seu territori». Fins ara, el protocol existent consistia a avisar el DARP i els tècnics del servei de Sanitat Vegetal es feien càrrec de la diagnosi i el tractament necessari, així com de la tala de la palmera.
En declaracions efectuades a aquest diari el passat 11 de gener, el cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, Josep Maria Vives, va reconèixer que l´administració autonòmica podia acabar traspassant la responsabilitat de combatre la plaga als ajuntaments. «S´han enviat cartes als ajuntaments de totes les comarques costaneres perquè col·laborin en la detecció de palmeres malaltes», va admetre Vives.
El nou protocol, ratificat el passat 4 d´abril, deixa sota la responsabilitat municipal els passos de la localització d´exemplars xacrosos, la instal·lació de paranys per evitar el vol de l´insecte i les mesures de tractament de les palmeres, així com la fumigació preventiva. El mètode triat pel DARP només explicita que s´han d´informar els serveis tècnics del Departament quan es procedeixi a la tala i la destrucció de la palmera infectada pel voraç insecte.
El traspàs d´aquesta responsabilitat als municipis, que hauran d´inspeccionar directament les palmeres sospitoses de contagi o bé contractar els serveis d´una empresa que disposi del material necessari per fer-ho, significarà una despesa considerable a càrrec dels consistoris. Així ho va reconèixer recentment el gerent del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, Jordi Masbernat. L´espectacular recinte va ser l´escenari de la mort de la primera palmera selvatana a mans de l´escarabat morrut. Masbernat va alertar sobre el perill que suposava aquesta plaga per a les palmeres de jardins privats o les que creixen en l´àmbit públic si un exemplar establert dins un espai d´estudi botànic no havia pogut ésser diagnosticat a temps. «Hem comprat equipament per poder examinar les palmeres, abans el llogàvem, però està clar que un particular o alguns ajuntaments no es poden permetre una despesa de 40.000 euros només per cuidar palmeres», va apuntar Masbernat.
Vuit morts a
Segons dades fetes públiques pel DARP, actualment hi ha vuit palmeres afectades pel morrut a la demarcació de Girona, i totes són a
Segons va publicar aquest diari el passat 12 de gener, municipis limítrofs amb
Segons fonts tècniques properes al DARP, el focus de morrut que afecta
08.03.2007 – Diari de Girona
13 Marzo 2007
· Fomento y los Ayuntamientos proyectan 17 nuevos giratorios que se sumarán a los 19 que ya hay
· La travesías del Maresme concentran seis de los diez tramos con más accidentes en Catalunya
· El índice de siniestralidad de las travesías más peligrosas de
Antonia de
Premià de Mar y El Masnou son los municipios más activos a la hora de reivindicar el traslado de la carretera. La demanda social e institucional se ha reavivado tras la muerte del alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, uno de los principales defensores de su conversión en una vía urbana, fallecido el 7 de febrero en accidente de tráfico en la fatídica nacional II, junto al cruce de la carretera de Vilassar de Dalt.
Los giratorios, como los muchos semáforos instalados en los últimos años, son la respuesta del Ministerio de Fomento a las demandas de los municipios que tratan de domesticar una carretera con clara vocación urbana mientras continúan reivindicando una alternativa gratuita a esta vía que no acaba de llegar. Además de reducir la velocidad y el tráfico, que en algunos tramos supera los 55.000 vehículos diarios, los giratorios pretenden, sobre todo, incrementar la seguridad de una carretera que concentra seis de los diez tramos con mayor siniestralidad de toda la red viaria catalana. Yes que las rotondas evitan los peligrosos giros a la izquierda y facilitan las incorporaciones de algunas de las muchas vías que desembocan en esta carretera, columna vertebral de las localidades costeras del Maresme.
Las primeras surgieron a mediados de los años 90 y actualmente ya suman 19. Fueron compensaciones prometidas por el Estado a los ayuntamientos por la prolongación de la autopista del Maresme, de Mataró a Palafolls, inaugurada en 1994, y que inicialmente había de ser una autovía libre de peaje. Algunas están pendientes de ejecución desde hace más de diez años, como los dos giratorios de la travesía de Calella, adjudicados recientemente, o la rotonda de
Entre Tordera y Pineda de Mar, en apenas
Estas travesías concentran tres de los diez tramos de mayor siniestralidad de las carreteras catalanas, con más de cinco accidentes graves por kilómetro al año. Los ayuntamientos han recibido con buenos ojos el estudio de nueva ordenación de la nacional II en el que la demarcación de carreteras plantea construir ocho giratorios entre El Masnou y Vilassar de Mar, de los cuales uno ya se está ejecutando y otro está pendiente de adjudicación. Fomento propone habilitar dos rotondas en El Masnou (una en el peligroso enlace con la carretera de Alella y otra en la entrada norte de la localidad), dos en Premià de Mar (en el Torrent Malet y en el barrio de Campou-Camp de Mar) y cuatro más en Vilassar de Mar (a la altura del Mercat de
También prevé la supresión de carriles en algunos tramos - dejando uno en cada sentido para proteger las paradas de autobuses-, la instalación de una mediana y nuevos semáforos para el paso de peatones. "Son medidas que ayudarán a pacificar la vía y a mejorar la seguridad. La circulación será más lenta con las rotondas, y esto puede contribuir a disminuir la intensidad del tráfico. Porque, siendo realistas, hemos de aceptar que esta vía no será nunca una calle peatonal", reconoció Pere Almera, presidente del Consell Comarcal del Maresme y alcalde de Vilassar de Mar.
Hay que recordar que tras la muerte del alcalde de Premià de Mar, el Servei Català del Trànsit hizo una serie de propuestas a los municipios del sur del Maresme para tratar de mejorar la seguridad de la nacional II. Entre ellas, se plantea reducir la velocidad del tráfico en los tramos interurbanos a 70 km/ h - una medida que se tendrá que pactar con Fomento-, aclarar la señalización de 50 km/ h en los tramos urbanos e incrementar los controles, con más radares y mayor presencia policial. Está previsto que este paquete de medidas urgentes se comience a aplicar en junio.
Mientras tanto, vecinos e instituciones coinciden en que la solución definitiva pasa por el traslado de la vía a otra carretera alternativa, pero mientras no se concreta los ayuntamientos reclaman a Fomento que agilice las soluciones intermedias, como la construcción de rotondas, para pacificar la vía. Las plataformas cívicas Camí Ral y El Masnou 21, de Premià de Mar y El Masnou, consideran que las rotondas no dejan de ser parches que no solucionan el problema y exigen "la gratuidad inmediata y sin condiciones" de
13.03.2007 –
7 Marzo 2007
Obres públiques com ara el nou edifici tecnològic Innova de Pineda, l'escola Anxaneta i els pisos protegits de Can Gassol de Mataró i la llar d'infants municipal de Malgrat de Mar han estat o són encara víctimes d'aquestes empreses vinculades a col·lectius d'ètnia gitana. En el cas de Malgrat, per exemple, el grup municipal d'ERC va denunciar el cas en un ple i l'alcaldessa, Conxita Campoy (PSC), va assegurar posteriorment que s'havia donat ordre a l'empresa adjudicatària de desprendre's del servei. L'augment d'actuacions urbanístiques públiques ha afavorit que proliferin els «serveis» de vigilància il·legals.
06.02.2007 – El Punt
6 Marzo 2007
El forjat de la planta baixa de la llar d'infants municipal en construcció s'ha enderrocat, després que es detectés la baixa resistència del formigó de la planta baixa. L'Ajuntament, el director de l'obra, l'empresa del formigó i l'empresa constructora han pres aquesta decisió davant els resultats dels assajos fets al formigó del forjat de la planta baixa. La decisió inclou la de tornar a executar aquesta part de l'obra amb totes les garanties d'estabilitat i durabilitat, marcat pels criteris de bona construcció. L'obra continuarà amb tota normalitat, un cop es torni a fer aquesta part.
L'alcaldessa, Conxita Campoy, ha detallat que "davant el dubte que la construcció pogués patir alguna patologia a mig o llarg termini s'ha decidit enderrocar i tornar a fer el forjat, perquè no era bona feina i no responia a l'encàrrec fet per l'Ajuntament a l'empresa constructora".
02.03.07 – Diari Maresme
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
